La participació infantil és molt més que donar veu als més petits: és oferir-los espais reals on puguin expressar-se, escoltar-se mútuament i prendre decisions conjuntament. Les assemblees són un recurs pedagògic clau per treballar la democràcia des de la quotidianitat i, a més, fomenten valors com la cooperació, la responsabilitat compartida i el respecte a la diversitat d’opinions.
Educar en la participació horitzontal des de la infància no només transforma la manera de funcionar a l’aula, l’esplai, el cau, l’agrupament… Si no que és molt recomable que es faci extensiu a qualsevol entorn on es vulgui construir una cultura de la democràcia i la convivència. A continuació, compartim algunes eines i propostes pràctiques que fem servir des dels equips de dinamització de Consells d’Infants i Adolescents per fer-ho possible, per si us pot ser d’utilitat.
Donar la benvinguda: el “Com estem?”
Com en qualsevol espai de participació, és fonamental començar preguntant-se com està cadascú. Compartir emocions i estats d’ànim des del principi, ens ajuda a prendre consciència com està el grup i que es pot esperar d’ell i facilita que tothom entengui millor la dinàmica del moment.
Es pot fer amb recursos visuals, com les cartes de sentiments i emocions proposades per la Comunicació No Violenta, on cada infant tria aquelles amb què s’identifica. Aquest moment genera un espai de cures col·lectives, confiança i vincles.
Joc inicial
El joc és una eina potent per connectar el grup amb l’espai i generar sentiment de pertinença, indispensable per a una participació activa i compromesa.
Hi ha diferents tipus de jocs segons la intenció:
- De coneixença: “el pistoler”, “el pica-noms”, “el vent bufa”, “m’agrades perquè…”
- De confiança: deixar-se caure, córrer cap al grup, fer passejar el burro…
- De cooperació: aconseguir l’ampolla, passar el fil, construir una torre, ordenar-se sense parlar…
Aquest moment pot ser guiat per persones adultes o bé proposat pels mateixos infants.
Emmarcar la sessió
És essencial explicar bé les intencions d’allò que passarà i quines normes té el procés de participació perquè aquest sigui còmode, vàlid i inclusiu. Els infants han de conèixer els objectius i les condicions de l’assemblea per sentir-se partícips.
Això inclou:
- Fer un repàs de l’última assemblea, a partir de l’acta.
- Contextualitzar en quin punt del procés grupal es troben.
- Definir l’organització interna de la sessió: rols, torns i llenguatge.
Acompanyar les intervencions
Fins i tot entre infants es poden reproduir desequilibris de poder. Per això cal establir mecanismes que garanteixin un espai democràtic i inclusiu. Algunes eines útils són:
- Objecte per al torn de paraula.
- Cigrons: cada infant té un nombre limitat d’intervencions representat amb cigrons que deixa al centre en parlar.
- Gomets de colors: cada color simbolitza un tipus d’intervenció (consens, interrupció, crítica, síntesi…).
A més, és enriquidor que el mateix grup prengui consciència d’aquestes dinàmiques i busqui maneres pròpies de regular-les.
Tancament i valoració
El final de la sessió és clau per consolidar l’aprenentatge i donar continuïtat al procés. És recomanable:
- Fer un repàs del que s’ha treballat, amb registre a l’acta.
- Recordar les tasques acordades.
- Obrir un espai de valoració col·lectiva, per reflexionar sobre l’organització, els rols i com s’ha sentit cadascú.
Algunes dinàmiques útils són: la diana corporal, el termòmetre, els dits de la mà, la metàfora de la motxilla-rentadora-paperera, el cabdell de llana, o bé expressions artístiques com murals i dibuixos.
Per què és tan important fomentar i acompanyar la participació infantil?
Ensenyar a participar horitzontalment des de la infància vol dir preparar ciutadans i ciutadanes actius, crítics i compromesos amb la comunitat. Les assemblees d’infants són un microespai on es practica la democràcia de manera vivencial, i aquest aprenentatge té un efecte multiplicador: es pot aplicar tant a l’aula com a casa, en una entitat o en qualsevol organització que vulgui fomentar la participació democràtica i el respecte mutu. Perquè la participació no s’improvisa, s’aprèn!