Us compartim aquest article d’opinió escrit per l’Oriol Roca Ollé, soci de +Educació. Publicat originalment al Social.cat, el diari digital de l’acció social a Catalunya, en nom de les Cooperatives d’Iniciativa Social, el dijous, 8 de setembre de 2022.
Fi de l’estiu i inici de curs. Entitats i persones que ens dediquem al sector del lleure educatiu fem balanç de les activitats que dinamitzem en aquest llarg període no lectiu. Les dades oficials ens parlaran de la gran acollida dels casals, colònies, campaments i altres activitats que es porten a terme. S’explicarà la gran quantitat d’oferta existent i els esforços d’algunes, no tantes, administracions i entitats perquè aquestes activitats siguin inclusives i accessibles a totes les persones que ho volen i ho necessiten. Continuarem parlant de la gran tasca imprescindible que fan els equips educatius. I direm també que l’educació en el lleure és un dret i no un privilegi només d’uns quants.
És cert que, a poc a poc, es fan petits passos cap a un lleure universal, accessible i amb vocació de servei públic. Però la realitat és que encara estem molt lluny de fer que l’educació en el fora escola esdevingui un dret: el mercat del lleure, especialment en els mesos d’estiu, ho fa palès. Moltes en són les raons i a cada territori la realitat és diferent, és sabut que hi ha experiències de bones pràctiques arreu (que, per cert, mai acaben de tenir el ressò i reconeixement necessari).
En qualsevol cas, podem reflexionar al voltant dels preus de la gran majoria d’activitats d’estiu: per posar un exemple de mínims, el preu d’un casal de dilluns a divendres de 9 a 17 h amb dinar inclòs. Un casal, diguem normalet, eh? Una sortida a la setmana, un dia de piscina i poc més. Els preus van d’uns 130 a 180 euros a la setmana. Posem que tenim dues criatures i necessitem apuntar-les (ja no parlo de qualitat, interessos de l’infant… sinó purament conciliació) almenys quatre setmanes al casal. Això són més de 1.000 euros. Aquest preu és el que pot costar mensualment una escola privada.
Certament, per cobrir aquestes necessitats de conciliació, el sistema d’ajuts i beques per a les famílies més pobres sol ser bastant garantista, tot i que encara cal trencar barreres culturals i burocràtiques que barren l’accés a milers d’infants. I, no ens equivoquem, això també provoca una segregació social important, casals de rics –casals de mínims– casals de pobres (riu-te’n de la segregació escolar). Amb tot, poques vegades parlem de les famílies que, amb un o dos sous a casa, no tenen accés a aquests ajuts i no poden cobrir aquesta necessitat.
Ara bé, el drama de veritat el trobem si ens mirem aquests espais educatius amb clau de qualitat. Com apuntava abans, aquest preu és el d’un casal base, habitualment dins d’una escola amb una o dues sortides setmanals i sense grans floritures: materials, excursions, activitats aquàtiques, d’aventura, tecnològiques o artístiques. La pernocta, per exemple, té uns preus prohibitius. Les estades “públiques” oscil·len entre els 450 i els 550 euros (depenent d’edats i temàtiques) per uns vuit dies. Algunes empreses (que fan anuncis a la televisió) ofereixen colònies de diferents àmbits i especialitzacions a preus similars, i si tens la mala fortuna que tens descendència amb fal·lera pel periodisme o vocació tertuliana hi ha un casal de ràdio pel mòdic preu de 700 euros la setmana.
Resumint, si no teniu la sort de tenir un cau o un esplai a prop de casa, que tingui places (i local, i mitjans per sobreviure, etc.) serà difícil que els vostres fills i filles puguin tenir l’oportunitat de viure (ni que sigui una setmana) una proposta de lleure educatiu amb pernoctació inclosa. Una experiència que aporta un grau de qualitat en els valors i aprenentatges que el lleure educatiu ensenya a infants i adolescents.
I així, cada estiu, un rere l’altre, veiem com l’educació en el fora escola esdevé un mercat on els valors, la qualitat, els aprenentatges i sobretot el dret a l’educació queden en un segon o, inclús, tercer pla. No he parlat d’altres aspectes que també es donen en la resta d’activitats educatives del fora escola com els espais migdia i les extraescolars: precarització dels equips educatius, manca de qualitat pedagògica, falta de connexió amb l’entorn i el territori i molts altres aspectes que desprestigien aquests espais d’aprenentatge, creixement i socialització d’infants i joves.
Urgeix un canvi de model en aquest sector. És indubtable que l’administració ha de fer passes més decidides cap a una educació en el lleure més pública. La societat, les famílies, també han de prendre consciència de la importància d’aquest temps i espai educatiu.
I des de la nostra responsabilitat, dins l’economia social i el cooperativisme d’iniciativa social, som moltes les persones i entitats que creiem que l’educació en el fora escola ha de ser un dret universal, garantir-ne l’accés i preservant la qualitat, tenint cura dels equips educatius i posant infants i joves al centre del seu procés d’aprenentatge. Això demana que hi dediquem temps per debatre però també per organitzar-nos i passar a l’acció. Ens hi posem?
Oriol Roca Ollé, cap de projectes de la Cooperativa +Educació